La reina mora

 Visigots:

Això tracta d'un noi Visigot que va ser assassinat pel seu propi pare anomenat "Leovigild". Aquest noi no era musulmà, mentre que el seu pare sí ho era. El pare no li agradava res la idea que el seu fill no respecti la seva religió, així que no se li va ocórrer millor cosa que assassinar-ho. Aquest noi es deia "Hermenegild", i en honor a ell, pel fet que ho van matar a la ciutat de Tarragona van decidir posar-li el seu nom a un dels carrers, posant-li "Sant Hermenegild". Foto del carrer:

Al-Andalús: Hi ha una llegenda que conta quina és la raó de perquè hi ha una mitja lluna amb una estel en les banderes de l'Islam, això és lo que he trobat: A Bizanci (antiga ciutat grega), el símbol es va associar amb la seva deessa patrona Àrtemis i la seva versió romanitzada Diana amb la grega jònica o caria Hécate, i s'utilitza com una representació de les deesses de la Lluna en l'època grecoromana. Amb el temps el símbol va ser adoptat com una forma de manifestació d'identitat ètnic-religiosa per tot l'imperi sent o no d'origen turc, això va provocar que molts dels països que es van formar després de la dissolució de l'imperi usessin el símbol per a representar la seva religió. He fet una sopa de lletres amb algunes banderes que contenen la mitja lluna

- Turquia - Tunísia - Malàisia - Singapur - Uzbekistan - Mauritània - Algèria - Azerbaidjan - Líbia - Pakistan

Filosofía:

Economia:

Abraham Cresques. Qui era? Abraham Cresques va ser cartògraf, il·lustrador i geogràfic. Va néixer a Espanya un 11 de juliol l'any 1325, a la Palma de Mallorca, concretament a Corona de Aragó. I la seva mort va ser al mes de març l'any 1387 l seu mateix lloc de naixement. I què va fer? Abraham Cresques va deixar una gran documentació sobre cartes nàutiques (mapes que representen la superfície del mar per navegar). Van ser realitzades per ell i pel seu fill Jehuda Cresques, però ara aquestes cartes estan perdudes. L'Atles Català és una obra que atribueix a Cresques amb major seguretat, però n'hi han unes altres 5 mapes que l'atribueixen a ell, al seu fill o del seu taller. Aquests són: - La Carta veneciana, portolà conservat a la Biblioteca Marciana de Venècia. - La Carta florentina, portolà conservat a la Biblioteca Nacional Central de Florència. - La Carta napolitana, portolà conservat a la Biblioteca Nacional Víctor Manuel III de Nàpols. - El Mapa d'Istanbul, fragment d'un mapamundi conservat al palau de Topkap? a Istanbul. - La Carta de París, portolà conservat a la Biblioteca Nacional de França a París.