Historia

Un dia en la vida d’Aurelia i la seva esclava Cornelia

A l’antiga Roma, Aurelia era una jove patrícia (d’una família rica) de 14 anys que vivia en una gran domus amb la seva família. Cornelia, la seva esclava personal, era una noia de 18 anys que havia estat comprada per servir Aurelia en les seves necessitats diàries.

Matí
A trenc d’alba, Cornelia ja estava desperta. La seva primera tasca era preparar el bany d’Aurelia i assegurar-se que la roba estigués neta i a punt. Cornelia va entrar silenciosament a la cubiculum (habitació) d’Aurelia, va obrir les cortines i va dir:
—Bon dia, senyora meva.

Aurelia es va aixecar, badallant, i Cornelia l’ajudà a posar-se una túnica lleugera. Després, li va pentinar els cabells amb cura, fent-li una trena elegant.
Mentrestant, a la cuina, altres esclaus preparaven l’esmorzar. Cornelia va portar una safata amb fruites, pa i mel a l’atrium, on Aurelia va esmorzar amb la seva família.

Tarda
Després de l’esmorzar, Aurelia va practicar escriptura i lectura amb el seu tutor, mentre Cornelia es quedava a prop per atendre-la si necessitava alguna cosa. Més tard, Aurelia va decidir sortir al mercat amb la seva mare, i Cornelia les va acompanyar carregant les bosses de la compra. Pel camí, Cornelia havia d’assegurar-se que el vestit d’Aurelia no es tacava i que els seus cabells es mantenien perfectes.

En tornar a casa, Aurelia va voler brodar un regal per al seu pare. Cornelia va preparar les agulles i els fils i es va quedar al seu costat per corregir els errors o ajudar amb els detalls complicats.

Nit
Quan va caure la nit, Cornelia va ajudar Aurelia a canviar-se per al sopar familiar. Va servir els plats al triclinium (menjador) i després es va retirar a les seves pròpies tasques: netejar, organitzar la roba i assegurar-se que tot estigués a punt per a l’endemà.

Cornelia no tenia una habitació pròpia. Dormia en un racó prop de la cuina, sobre un matalàs senzill. El seu dia sempre era llarg i esgotador, però el complia perquè, com a esclava, no tenia cap altra opció.

Aurelia, per la seva banda, donava per fet l’ajut de Cornelia, ja que en el seu món era normal que els esclaus treballessin sense descans pels seus amos.

Així acabava un dia més en la vida d’Aurelia i Cornelia, cadascuna vivint una realitat molt diferent malgrat compartir el mateix sostre.